Hem tancat, creiem amb l’èxit que preteníem, les primers jornades de prospectiva política i social. Recollim les aportacions de tots aquells i aquelles que tant gentilment han respost a la petició de la organització: la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Societat lleidatana de Ciència Política i Sociologia.
Ens proposàvem d’aconseguir reflexions en veu alta, a partir d’un senzill plantejament, el que enteníem que hauria de ser el principi que sustentaria les diferents taules rodones organitzades en aquestes jornades.
Certament hi ha moltes circumstàncies en el nostre entorn polític i social que ens il·lustren adequadament el que està succeint, no es tractava d’avaluar els models en crisi, perquè defugiríem la funció d’aquelles taules, tot i que resultava evident que tot plegat hauria de planar d’una o altra manera a l’entorn de la situació amb la que es tanca aquest mateix any.
Preteníem, de fet, que els diferents ponents, en un temps limitat, en intervencions curtes i unes reflexions finals, com així va ser, poguessin valorar l’evolució social des d’una perspectiva local, els efectes de tot un segle, si partim, per exemple de la Carta de Washington de 1918 o dels acords de Bretton Woods de 1944, per significar el naixement del context polític contemporani.
La pregunta, també era, si el model de creixement, el model de valors, els principis que ens han sustentat durant tot un segle, ens situen en un moment, els inicis del segle XXI, on, també els avenços tecnològics ens porten a nous models Industrials, a nous models interpretadors de la realitat, a nous models socials? Es tractava també d’identificar l’actual model polític i social vigent, els canvis familiars i la recomposició en les estructures de tot tipus, potser a partir de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda, per tant de determinats paradigmes.
Descobrir, potser el món futur, el món de demà, el model de l’estat, del context global, els aspectes que poden o no influir en el nostre teixit social, la ciutadania, la participació, les relacions de poder, els models del nostre teixit empresarial i laboral, les perspectives d’un context “regional” com el nostre; en definitiva una reflexió, on cada convidat ens ha fet palès les seves pròpies experiències en funció de la seva professió, de la seva realitat personal o social, dels contextos en el que en pugui esser coneixedor.
Ara ens toca de fer l’estudi d’aquestes aportacions, l’anàlisi ponderat de totes i cadascunes d’elles, però no podríem iniciar-lo, certament, sense agrair als equips tècnics de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la seva contribució, a permetre d’obtenir unes conclusions que seràn instrument d’aquest treball que ara realment s’inicia, com als participants pel valor de totes i cadascuna de les seves aportacions.
Ens proposàvem d’aconseguir reflexions en veu alta, a partir d’un senzill plantejament, el que enteníem que hauria de ser el principi que sustentaria les diferents taules rodones organitzades en aquestes jornades.
Certament hi ha moltes circumstàncies en el nostre entorn polític i social que ens il·lustren adequadament el que està succeint, no es tractava d’avaluar els models en crisi, perquè defugiríem la funció d’aquelles taules, tot i que resultava evident que tot plegat hauria de planar d’una o altra manera a l’entorn de la situació amb la que es tanca aquest mateix any.
Preteníem, de fet, que els diferents ponents, en un temps limitat, en intervencions curtes i unes reflexions finals, com així va ser, poguessin valorar l’evolució social des d’una perspectiva local, els efectes de tot un segle, si partim, per exemple de la Carta de Washington de 1918 o dels acords de Bretton Woods de 1944, per significar el naixement del context polític contemporani.
La pregunta, també era, si el model de creixement, el model de valors, els principis que ens han sustentat durant tot un segle, ens situen en un moment, els inicis del segle XXI, on, també els avenços tecnològics ens porten a nous models Industrials, a nous models interpretadors de la realitat, a nous models socials? Es tractava també d’identificar l’actual model polític i social vigent, els canvis familiars i la recomposició en les estructures de tot tipus, potser a partir de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda, per tant de determinats paradigmes.
Descobrir, potser el món futur, el món de demà, el model de l’estat, del context global, els aspectes que poden o no influir en el nostre teixit social, la ciutadania, la participació, les relacions de poder, els models del nostre teixit empresarial i laboral, les perspectives d’un context “regional” com el nostre; en definitiva una reflexió, on cada convidat ens ha fet palès les seves pròpies experiències en funció de la seva professió, de la seva realitat personal o social, dels contextos en el que en pugui esser coneixedor.
Ara ens toca de fer l’estudi d’aquestes aportacions, l’anàlisi ponderat de totes i cadascunes d’elles, però no podríem iniciar-lo, certament, sense agrair als equips tècnics de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la seva contribució, a permetre d’obtenir unes conclusions que seràn instrument d’aquest treball que ara realment s’inicia, com als participants pel valor de totes i cadascuna de les seves aportacions.
