Àmbits de Política i Societat

El nro. 40 de la revista “Àmbits de Política i Societat” una publicació trimestral que combina l'anàlisi de temes actuals d'interès polític i social amb la presentació de temes clàssics del pensament polític i social català, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, que alhora, fa un seguiment de les novetats editorials especialitzades i inclou una secció orientada a facilitar recursos per a politòlegs i sociòlegs dins les pàgines d'Internet, recull un article científic d’Albert Balada, president de la Societat lleidatana de ciència política i sociologia, qui sota el títol “Globalització i Crisi”, analitza les connexions entre ambdós conceptes i n’analitza el seu darrer recorregut.

En aquest nou número de la revista Àmbits analitza les conclusions extretes a partir de l' informe , "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social", elaborat per diverses universitats i entitats catalanes, sota la coordinació del catedràtic en Ciències Polítiques i de l'Administració, Josep Maria Vallès. amb l'aportació de Marc Rius, director general del departament de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, i de Salvador Cardús, sociòleg i periodista. Analitza doncs l'estat actual de la participació dels catalans en la vida política i la salut de la nostra democràcia.

L'espai de entrevista s’ha reservat al coordinador de l'informe, Josep Maria Vallès, amb qui es parla de l'elaboració d'aquest estudi així com de les seves pròpies conclusions com a politòleg, ex polític i expert en la matèria.

Mort Huntington als 81 anys

El politòleg nord-americà Samuel Phillips Huntington, autor de la teoria del Conflicte de les Civilitzacions* ( The clash of civilizatins and the remaking of world order) ha mort a Martha's Vineyard (EE UU) als 81 anys.

Samuel Phillips Huntington va nèixer el 18 d'abril de 1927, professor de Ciències Polítiques al Eaton College i Director de l'Institut John M. Olin d'Estudis Estratègics de la Universitat de Harvard; és conegut pels seus anàlisis de la relació entre el gobierno civil i el militar, su investigació sobre els cops d'estat a païssos del tercer món i per la teva tesi sobre els conflictes socials futurs; ha estat membre del Consell de seguretat nacional de la Casa Blanca, de la Presidential Task Force on International Development, de la Commission on the United States-Latin American Relationships i de la Comission on Integrated Long Term Strategy.

Jünger Habermas premi Brunet 2008 de la Universitat Pública de Navarra

El jurado del Premio Internacional Brunet 2008 pro Derechos Humanos ha concedido el premio al pensador, sociólogo y filósofo alemán Jürgen Habermas. La candidatura del profesor Habermas ha sido presentada por la Doctora Dª Marta Rodríguez Fouz del Departamento de Sociología de la Universidad Pública de Navarra. El anuncio se hizo ayer en el Rectorado de la Universidad Pública de Navarra, en un acto en el que han estado presentes los profesores Alberto Pérez Calvo y Patricio Hernández, vicepresidente y secretario del jurado, respectivamente. El profesor Habermas cuenta con otros prestigiosos premios, entre los que cabe citar: el Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales (2003), los premios Hegel (1974), Sigmund Freud (1976), Adorno (1980). Es Miembro de la Academia Alemana de la Lengua y “doctor honoris causa” por la universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Utrecht, Evanston, Atenas, Tel Aviv y de la New School for Social Research de New York. En este año, en el que se cumplen los 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el Jurado del Premio Jaime Brunet desea resaltar la figura de un pensador y profesor universitario que ha propugnado, a lo largo de su trayectoria científica, por una racionalidad comunicativa orientada hacia el entendimiento mutuo y la búsqueda del mejor argumento, como base legítima de la voluntad de los sujetos. Aboga para ello por un contexto democrático, como modelo de organización de la vida política, en el que los ciudadanos formados participan, debaten y dialogan sobre distintas alternativas. Optimismo democráticoEl Jurado quiere subrayar también el optimismo democrático de Habermas para quien la universalidad de las normas, aunque sea en potencia, es garantía formal para el cumplimiento de la justicia. Se valora especialmente su apuesta por un desarrollo simultáneo de la inteligencia moral junto con la inteligencia tecnológica e instrumental, que implica la formación de ciudadanos maduros y autónomos dispuestos a poner en entredicho sus convicciones más firmes y a aceptar el resultado de la discusión democrática. Según señala el Jurado, “frente a la perpetuación de identificaciones colectivas nacionales, que se afirman en la defensa de una verdad narrativa tradicional o mítica, Habermas promueve un nuevo paradigma de participación ciudadana que se basa en el diálogo razonado en busca del entendimiento entre todos los seres humanos. Un espacio abierto de diálogo con la posibilidad de que comparezcan nuevos argumentos que mejoren pautas sancionadas con anterioridad”. El Jurado considera importante resaltar en estos momentos “la apuesta de Jürgen Habermas por la participación política de los ciudadanos en un modelo de convivencia basada en el respeto a los procedimientos discursivos que dan validez normativa a la ley fundamental del constitucionalismo reciente, aquel que adopta y asimila la carta de los derechos universales del hombre”. Según el acta, “en este nuevo siglo en el que el terrorismo amenazante y ejecutor se erige en protagonista de la escena pública y obtiene una respuesta no siempre ajustada a los valores de la justicia, los principios morales de Habermas cobran una importancia capital”, que el Jurado del Premio Jaime Brunet desea poner de relieve con la concesión de este premio. La Fundación y el Premio Jaime Brunet La Fundación Jaime Brunet es una Fundación cultural privada, de interés social y carácter permanente, cuyos fines son el fomento del respeto a la dignidad humana, a las libertades fundamentales y a los derechos humanos, así como la erradicación de situaciones y tratos inhumanos o degradantes. La Fundación promociona actividades dirigidas a tal objeto y estudios relacionados con el respeto a tales valores. En concreto, y entre otras actividades, convoca el premio Jaime Brunet Romero con el fin de distinguir bien un trabajo científico; bien un trabajo literario o audiovisual; bien una trayectoria de una persona o institución que haya destacado en la promoción de los derechos humanos.

Font: Universia

Prospectiva, el valor de la reflexió

Hem tancat, creiem amb l’èxit que preteníem, les primers jornades de prospectiva política i social. Recollim les aportacions de tots aquells i aquelles que tant gentilment han respost a la petició de la organització: la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Societat lleidatana de Ciència Política i Sociologia.

Ens proposàvem d’aconseguir reflexions en veu alta, a partir d’un senzill plantejament, el que enteníem que hauria de ser el principi que sustentaria les diferents taules rodones organitzades en aquestes jornades.

Certament hi ha moltes circumstàncies en el nostre entorn polític i social que ens il·lustren adequadament el que està succeint, no es tractava d’avaluar els models en crisi, perquè defugiríem la funció d’aquelles taules, tot i que resultava evident que tot plegat hauria de planar d’una o altra manera a l’entorn de la situació amb la que es tanca aquest mateix any.

Preteníem, de fet, que els diferents ponents, en un temps limitat, en intervencions curtes i unes reflexions finals, com així va ser, poguessin valorar l’evolució social des d’una perspectiva local, els efectes de tot un segle, si partim, per exemple de la Carta de Washington de 1918 o dels acords de Bretton Woods de 1944, per significar el naixement del context polític contemporani.

La pregunta, també era, si el model de creixement, el model de valors, els principis que ens han sustentat durant tot un segle, ens situen en un moment, els inicis del segle XXI, on, també els avenços tecnològics ens porten a nous models Industrials, a nous models interpretadors de la realitat, a nous models socials? Es tractava també d’identificar l’actual model polític i social vigent, els canvis familiars i la recomposició en les estructures de tot tipus, potser a partir de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda, per tant de determinats paradigmes.

Descobrir, potser el món futur, el món de demà, el model de l’estat, del context global, els aspectes que poden o no influir en el nostre teixit social, la ciutadania, la participació, les relacions de poder, els models del nostre teixit empresarial i laboral, les perspectives d’un context “regional” com el nostre; en definitiva una reflexió, on cada convidat ens ha fet palès les seves pròpies experiències en funció de la seva professió, de la seva realitat personal o social, dels contextos en el que en pugui esser coneixedor.

Ara ens toca de fer l’estudi d’aquestes aportacions, l’anàlisi ponderat de totes i cadascunes d’elles, però no podríem iniciar-lo, certament, sense agrair als equips tècnics de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la seva contribució, a permetre d’obtenir unes conclusions que seràn instrument d’aquest treball que ara realment s’inicia, com als participants pel valor de totes i cadascuna de les seves aportacions.

Les taules d'organitzacions políticas i sindicals tanquen les primeres jornades

La segona sessió de les primeres jornades de prospectiva política i social, va concloure amb la col·laboració i les aportacions de les organitzacions polítiques en una primera taula i les organitzacions agràries i de classe en l’altra, així vam comptar amb la presència de Maria José Horcajada (PP), Àngel Vidal (ERC), Mercé Rivadulla (ICV), Ramon Farré (CiU) i, Josep M. Batlle (PSC), en el panell que corresponia a les organitzacions polítiques, mentre que en la següent contàvem amb Jaume Bernis (JARC), Rosa Palau (UGT), Jaume Beà (CCOO) i Josep Cabré (UP), totes dues taules moderades per la Societat.

Manuel Castells, Premi nacional de Sociologia i Ciència Política 2008

El proppassat 13 de novembre van tenir lloc les deliberacions per a l’atorgament del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2008. El Jurat va estar composat per la President del Centre d’Investigacions Sociològiques i pels següent acadèmics de la Sociologia i la Ciència Política: Dr. José M. Maravall Herrero, Dr. Jesús Leal Maldonado, Dr. Luisa Carlota Solé Puig, Dr. Rodolfo Gutiérrez Palacios, Dra. Marina Subirats Martori i el Dr. Ludolfo Paramio Rodrigo.

El Jurat va acordar, per unanimitat, atorgar el Premi al Catedràtic de Sociologia Dr. Manuel Castells Oliván. El Jurat va destacar especialment la trajectòria i projecció internacional del guardonat així com el seu impacte acadèmic en multitud de camps de l’estudi de la Sociologia.

La seva influència en àmbits com la sociologia urbana, el estudi dels moviments socials i el desenvolupament de la societat de la informació i les conseqüències que general, fan al guardonat creditor d’aquest reconeixement, segons fons del Centre d’Investigacions Sociològiques, a banda de destacar la seva capacitat per a la innovació temàtica i per a ajuntar eficaçment la tradició acadèmica amb les noves eines que usa la Sociologia.

La Societat s'uneix a les mostres d'afecte i felicitació cap al professor Castells.

Primeres taules de la Jornada de Prospectiva

Les dues primeres taules rodones de la I Jornada de Prospectiva Política que la Societat organitza en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes i l’I.E.I., van tenir unes importants aportacions per part dels ponents que van participar en les mateixes. En la primera de les taules, la de Mitjans de Comunicació: Juan Cal (Segre), Ramon Pedrós (La Mañana), Josep R. Ribé (Bon Dia) i Jesús Riverola (RNE), moderada per Ramón Mesull, president de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va posar de relleu les relacions entre els mitjans i el poder, des de diferents perspectives. En la segona de les taules, la de Ciutadania: Jaume Barrull (UdL), Josep Giné (Síndic de Greuges de Lleida), Francesc Caballero (FAV), Manel Ros (FAPAEC) i Joan Santacana (FAPAC), moderada per Joan Busqueta, director de l'I.E.I., es van destacar l’evolució dels models de participació i els conceptes de ciutadania i integració.