EL COL·LEGI DE POLITÒLEG I SOCIÒLEGS ACONSEGUEIX UN COMPROMÍS PER A INCLOURE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS EN LA MEDIACIÓ DEL DRET PRIVAT

Els membres de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya, encarregada de debatre el projecte de Llei de Mediació en l’àmbit del Dret Privat, es van comprometre amb el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya a incloure la figura dels titulats i titulades en Ciències Polítiques i en Sociologia com a professionals capacitats per a exercir la mediació, després de la compareixença de la degana del Col·legi, Anna Parés, en aquesta comissió, el passat 26 de febrer.

Coneixedors del fet que el Parlament de Catalunya estava treballant en l’elaboració d’aquest projecte de llei, anteriorment a aquesta compareixença, el Col·legi ja va dirigir un escrit als diferents grups parlamentaris, el juliol de 2008, reclamant-ne aquesta inclusió. Posteriorment, i coincidint amb la compareixença de la degana, el Col·legi es va tornar a dirigir, aquest cop a la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana per tal que es reconegui a politòlegs i sociòlegs com a professionals altament qualificats per a desenvolupar tasques en l’àmbit de la mediació.

Una reclamació que va verbalitzar personalment la degana del Col·legi en l’esmentada compareixença davant la Comissió al Parlament, on va comunicar la necessitat que tant en el projecte de Llei que s’està debatent, com en el seu posterior desplegament i aplicació no es tornés a produir l’omissió de politòlegs i sociòlegs de la regulació professional de la mediació en l’àmbit del dret privat a Catalunya, com va succeir l’any 2001 amb l’aprovació de la Llei de Mediació Familiar de Catalunya.

Aquell any, tot i les gestions dutes a terme pel Col·legi, en la Llei de Mediació Familiar de Catalunya es contemplava com a perfils capacitats per a la mediació únicament les persones llicenciades o diplomades en dret, psicologia, treball social, educació social, i en aquells altres estudis universitaris que es determinés per reglament. Sociòlegs i politòlegs no van ser inclosos entre aquests.

Des d’aleshores, aquesta exclusió s’ha convertit en una antiga i reiterada reivindicació per part del Col·legi, qui al llarg de tots aquests anys ha treballat per assolir l’objectiu que sociòlegs i politòlegs puguin desenvolupar la seva carrera professional en l’àmbit de la mediació d’una forma normalitzada. Així, si bé els nostres perfils professionals varen quedar exclosos per llei de la possibilitat d’exercir com a mediadors en l’àmbit familiar, hi havia un altre àmbit, el de la mediació comunitària, sense regulació específica, on el Col·legi va començar a treballar per tal d’anar consolidant el nostre perfil professional en aquest camp, a fi i efecte que quan es procedís a la seva regulació els nostres perfils no en poguessin quedar exclosos.

És precisament en mediació comunitària que sociòlegs i politòlegs són ja un perfil consolidat, mentre que fins ara han restat exclosos per llei de la mediació familiar. Aquest fet no es dóna en altres països com els Estats Units, Gran Bretanya o França, tots ells amb una llarga i àmplia trajectòria en aquesta fórmula de resolució alternativa de conflictes, i on la figura del mediador correspon a persones formades en Ciències Socials i que han seguit una formació complementària àdhuc a l’exercici de la mediació.

És aquest el cas de molts politòlegs i sociòlegs a Catalunya. Més enllà dels coneixements adquirits en la titulació en temes com sociologia de la família, demografia, resolució de conflictes o polítiques socials, molts d’ells han orientat la seva carrera professional amb formació especialitzada en estudis en l’àmbit de la mediació.

Davant d’aquesta evidència i, donat el creixent interès d’aquest col·lectiu professional per l’àmbit de la mediació, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya ha estat treballant durant aquests darrers 8 anys perquè no es tornés a produir l’omissió injustificada dels professionals de la Ciència Política i de la Sociologia en l’àmbit de la mediació. És en aquest sentit que ens congratulem del fet que els membres de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana hagin assolit el compromís que els nostres professionals finalment puguin exercir com a mediadors tant en l’àmbit familiar com en el civil.

Per tot això, aquesta esdevé una molt bona notícia per a tots aquells sociòlegs i politòlegs que vulguin dedicar-se a la mediació, així com també suposa un pas endavant per a tot el col·lectiu d’aquests professionals.

Font: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Enllaç amb l'article a la pàgina del Colcpis .

EL COL·LEGI POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS ADVOCA PER UNA MAJOR PRESÈNCIA DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

El departament de Governació i Administracions Públiques està tramitant actualment l'Avantprojecte de Llei de Mesures en Matèria d'Ocupació Pública. L’objectiu d’aquesta futura llei és regular l’ocupació pública catalana, tant en la seva ordenació i estructura com en la selecció i reclutament dels empleats públics. El Col·legi treballa, des de l’inici de la configuració de l’esborrany d’aquest Avantprojecte, perquè sociòlegs i politòlegs tinguin dins l’Administració Pública a Catalunya el reconeixement i la presència que mereixen per les seves capacitats i coneixement.

Perseguint aquesta finalitat el Col·legi ha adreçat un escrit al secretari del departament, el Sr. Jaume Oliveras, insistint un cop més en la necessitat que l’Administració Pública tingui una especial cura en no deixar fora dels processos de convocatòria d’ocupació pública als professionals de la Ciència Política i la Sociologia. Aquesta reclamació ve precedida de la constatació per part del Col·legi de l’omissió dels nostres professionals d’algunes convocatòries públiques, on sociòlegs i politòlegs compleixen perfectament amb les competències i capacitats exigides pel lloc de treball. El Col·legi també ha demanat la necessitat de crear un àmbit específic d’ocupació pública per a politòlegs i sociòlegs.

Cal remarcar que el Col·legi ja havia traslladat anteriorment aquesta reclamació al departament de Governació, en una reunió mantinguda entre la degana del Col·legi, la Sra. Anna Parés, el secretari, el Sr. Jordi Pacheco, i el gerent, el Sr. Jordi Pujol, amb la secretària d’Administració i Funció Pública, la Sra. Maria Teresa Aragonés, i la directora general de la Funció Pública, la Sra. Leonor Alonso, el passat 5 de desembre de 2008.

El valor afegit de sociòlegs i politòlegs

En l’escrit del Col·legi adreçat al secretari del departament de Governació i Administracions Públiques, es fa constar l’especificitat de coneixements i aptituds que aporten sociòlegs i politòlegs com a professionals experts de l’Administració Pública i l’anàlisi social. Un valor afegit que queda palès al Llibre Blanc sobre les titulacions dels Graus de Ciències Polítiques i de l'Administració i de Sociologia, elaborat per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

Aquest llibre defineix diversos perfils professionals per a sociòlegs i politòlegs en l’exercici de les seves funcions a l’Administració Pública, entre els quals es troba el de Tècnic/a de les Administracions Públiques, Gestor d'organitzacions o Investigador/a i analista de l'opinió pública. Treballant en la línia de la defensa i consolidació de la professió, el Col·legi també va elaborar un document on es defineixen els perfils professionals dels titulats en Ciències Polítiques i en Sociologia, destacant-ne, entre d’altres, la figura del gestor i assessor de l’àmbit públic.

Font: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs. Enllaç amb l'article a la pàgina del Colpis.

Àmbits de Política i Societat

El nro. 40 de la revista “Àmbits de Política i Societat” una publicació trimestral que combina l'anàlisi de temes actuals d'interès polític i social amb la presentació de temes clàssics del pensament polític i social català, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, que alhora, fa un seguiment de les novetats editorials especialitzades i inclou una secció orientada a facilitar recursos per a politòlegs i sociòlegs dins les pàgines d'Internet, recull un article científic d’Albert Balada, president de la Societat lleidatana de ciència política i sociologia, qui sota el títol “Globalització i Crisi”, analitza les connexions entre ambdós conceptes i n’analitza el seu darrer recorregut.

En aquest nou número de la revista Àmbits analitza les conclusions extretes a partir de l' informe , "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social", elaborat per diverses universitats i entitats catalanes, sota la coordinació del catedràtic en Ciències Polítiques i de l'Administració, Josep Maria Vallès. amb l'aportació de Marc Rius, director general del departament de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, i de Salvador Cardús, sociòleg i periodista. Analitza doncs l'estat actual de la participació dels catalans en la vida política i la salut de la nostra democràcia.

L'espai de entrevista s’ha reservat al coordinador de l'informe, Josep Maria Vallès, amb qui es parla de l'elaboració d'aquest estudi així com de les seves pròpies conclusions com a politòleg, ex polític i expert en la matèria.

Mort Huntington als 81 anys

El politòleg nord-americà Samuel Phillips Huntington, autor de la teoria del Conflicte de les Civilitzacions* ( The clash of civilizatins and the remaking of world order) ha mort a Martha's Vineyard (EE UU) als 81 anys.

Samuel Phillips Huntington va nèixer el 18 d'abril de 1927, professor de Ciències Polítiques al Eaton College i Director de l'Institut John M. Olin d'Estudis Estratègics de la Universitat de Harvard; és conegut pels seus anàlisis de la relació entre el gobierno civil i el militar, su investigació sobre els cops d'estat a païssos del tercer món i per la teva tesi sobre els conflictes socials futurs; ha estat membre del Consell de seguretat nacional de la Casa Blanca, de la Presidential Task Force on International Development, de la Commission on the United States-Latin American Relationships i de la Comission on Integrated Long Term Strategy.

Jünger Habermas premi Brunet 2008 de la Universitat Pública de Navarra

El jurado del Premio Internacional Brunet 2008 pro Derechos Humanos ha concedido el premio al pensador, sociólogo y filósofo alemán Jürgen Habermas. La candidatura del profesor Habermas ha sido presentada por la Doctora Dª Marta Rodríguez Fouz del Departamento de Sociología de la Universidad Pública de Navarra. El anuncio se hizo ayer en el Rectorado de la Universidad Pública de Navarra, en un acto en el que han estado presentes los profesores Alberto Pérez Calvo y Patricio Hernández, vicepresidente y secretario del jurado, respectivamente. El profesor Habermas cuenta con otros prestigiosos premios, entre los que cabe citar: el Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales (2003), los premios Hegel (1974), Sigmund Freud (1976), Adorno (1980). Es Miembro de la Academia Alemana de la Lengua y “doctor honoris causa” por la universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Utrecht, Evanston, Atenas, Tel Aviv y de la New School for Social Research de New York. En este año, en el que se cumplen los 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el Jurado del Premio Jaime Brunet desea resaltar la figura de un pensador y profesor universitario que ha propugnado, a lo largo de su trayectoria científica, por una racionalidad comunicativa orientada hacia el entendimiento mutuo y la búsqueda del mejor argumento, como base legítima de la voluntad de los sujetos. Aboga para ello por un contexto democrático, como modelo de organización de la vida política, en el que los ciudadanos formados participan, debaten y dialogan sobre distintas alternativas. Optimismo democráticoEl Jurado quiere subrayar también el optimismo democrático de Habermas para quien la universalidad de las normas, aunque sea en potencia, es garantía formal para el cumplimiento de la justicia. Se valora especialmente su apuesta por un desarrollo simultáneo de la inteligencia moral junto con la inteligencia tecnológica e instrumental, que implica la formación de ciudadanos maduros y autónomos dispuestos a poner en entredicho sus convicciones más firmes y a aceptar el resultado de la discusión democrática. Según señala el Jurado, “frente a la perpetuación de identificaciones colectivas nacionales, que se afirman en la defensa de una verdad narrativa tradicional o mítica, Habermas promueve un nuevo paradigma de participación ciudadana que se basa en el diálogo razonado en busca del entendimiento entre todos los seres humanos. Un espacio abierto de diálogo con la posibilidad de que comparezcan nuevos argumentos que mejoren pautas sancionadas con anterioridad”. El Jurado considera importante resaltar en estos momentos “la apuesta de Jürgen Habermas por la participación política de los ciudadanos en un modelo de convivencia basada en el respeto a los procedimientos discursivos que dan validez normativa a la ley fundamental del constitucionalismo reciente, aquel que adopta y asimila la carta de los derechos universales del hombre”. Según el acta, “en este nuevo siglo en el que el terrorismo amenazante y ejecutor se erige en protagonista de la escena pública y obtiene una respuesta no siempre ajustada a los valores de la justicia, los principios morales de Habermas cobran una importancia capital”, que el Jurado del Premio Jaime Brunet desea poner de relieve con la concesión de este premio. La Fundación y el Premio Jaime Brunet La Fundación Jaime Brunet es una Fundación cultural privada, de interés social y carácter permanente, cuyos fines son el fomento del respeto a la dignidad humana, a las libertades fundamentales y a los derechos humanos, así como la erradicación de situaciones y tratos inhumanos o degradantes. La Fundación promociona actividades dirigidas a tal objeto y estudios relacionados con el respeto a tales valores. En concreto, y entre otras actividades, convoca el premio Jaime Brunet Romero con el fin de distinguir bien un trabajo científico; bien un trabajo literario o audiovisual; bien una trayectoria de una persona o institución que haya destacado en la promoción de los derechos humanos.

Font: Universia

Prospectiva, el valor de la reflexió

Hem tancat, creiem amb l’èxit que preteníem, les primers jornades de prospectiva política i social. Recollim les aportacions de tots aquells i aquelles que tant gentilment han respost a la petició de la organització: la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Societat lleidatana de Ciència Política i Sociologia.

Ens proposàvem d’aconseguir reflexions en veu alta, a partir d’un senzill plantejament, el que enteníem que hauria de ser el principi que sustentaria les diferents taules rodones organitzades en aquestes jornades.

Certament hi ha moltes circumstàncies en el nostre entorn polític i social que ens il·lustren adequadament el que està succeint, no es tractava d’avaluar els models en crisi, perquè defugiríem la funció d’aquelles taules, tot i que resultava evident que tot plegat hauria de planar d’una o altra manera a l’entorn de la situació amb la que es tanca aquest mateix any.

Preteníem, de fet, que els diferents ponents, en un temps limitat, en intervencions curtes i unes reflexions finals, com així va ser, poguessin valorar l’evolució social des d’una perspectiva local, els efectes de tot un segle, si partim, per exemple de la Carta de Washington de 1918 o dels acords de Bretton Woods de 1944, per significar el naixement del context polític contemporani.

La pregunta, també era, si el model de creixement, el model de valors, els principis que ens han sustentat durant tot un segle, ens situen en un moment, els inicis del segle XXI, on, també els avenços tecnològics ens porten a nous models Industrials, a nous models interpretadors de la realitat, a nous models socials? Es tractava també d’identificar l’actual model polític i social vigent, els canvis familiars i la recomposició en les estructures de tot tipus, potser a partir de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda, per tant de determinats paradigmes.

Descobrir, potser el món futur, el món de demà, el model de l’estat, del context global, els aspectes que poden o no influir en el nostre teixit social, la ciutadania, la participació, les relacions de poder, els models del nostre teixit empresarial i laboral, les perspectives d’un context “regional” com el nostre; en definitiva una reflexió, on cada convidat ens ha fet palès les seves pròpies experiències en funció de la seva professió, de la seva realitat personal o social, dels contextos en el que en pugui esser coneixedor.

Ara ens toca de fer l’estudi d’aquestes aportacions, l’anàlisi ponderat de totes i cadascunes d’elles, però no podríem iniciar-lo, certament, sense agrair als equips tècnics de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la seva contribució, a permetre d’obtenir unes conclusions que seràn instrument d’aquest treball que ara realment s’inicia, com als participants pel valor de totes i cadascuna de les seves aportacions.

Les taules d'organitzacions políticas i sindicals tanquen les primeres jornades

La segona sessió de les primeres jornades de prospectiva política i social, va concloure amb la col·laboració i les aportacions de les organitzacions polítiques en una primera taula i les organitzacions agràries i de classe en l’altra, així vam comptar amb la presència de Maria José Horcajada (PP), Àngel Vidal (ERC), Mercé Rivadulla (ICV), Ramon Farré (CiU) i, Josep M. Batlle (PSC), en el panell que corresponia a les organitzacions polítiques, mentre que en la següent contàvem amb Jaume Bernis (JARC), Rosa Palau (UGT), Jaume Beà (CCOO) i Josep Cabré (UP), totes dues taules moderades per la Societat.